El regne Humà l'eix central de la Creació!
Com podem comprendre, un misteri deixaria de ser-ho si fos revelat, ni tampoc seria comprès si no fos descobert per un mateix.
Tot hi això, ens hem d'aventurar per camins desconeguts i guiats per la la ment i la intuïció superior, endinsar- nos en zones secretes dins del propi cor, perquè és aquí on se'ns revelaran tots el grans misteris.
El Coneixement el proporciona la Ment,
la Comprensió sorgeix del Cor!
El regne humà, el quart dins del septenari universal d'energies, està íntimament vinculat a tots els quarts centres que formen part de septenaris. Podem posar uns quants exemples:
El quart nivell Búdic o intuïtiu
El quart regne de la naturalesa, l'Humà
El quart chacra, el Cardíac
La quarta Iniciació, quant es destrueix el cos Causal i l'Àngel hi l'home que ha assolit la perfecció s'alliberen.
El quart planeta, la Terra
El quart raig (de l'Harmonia a través del Conflicte) que regeix el signe de la Balança, on la dualitat i l'equilibri hi son representats.
Aquestes correspondències, analogies moltes altres ens mostren la naturalesa que manifesten i els punts de contacte relacionats amb el regne humà i entre ells.
Relacionant breument aquesta correspondència podem dir que: el regne humà es desenvolupa en el quart planeta (la Terra)
Que la dualitat és una Llei en aquest Univers i que en l'eix central és on l'ésser humà hi troba l'alliberació, (el signe de la Balança)
Que només quant es desenvolupa l'Amor es senyal de que ha despertat el centre Cardíac, llavors flueix la vida de l'Àngel en forma d'intuïció.
En aquesta etapa l'home rep (la quarta Iniciació) s'allibera del regne humà i es converteix en un Arhad (un gran iniciat)
Potser alguna vegada ens hem preguntat el perquè de la nostre existència, quin és el nostre destí final i quin lloc ocupem dins el Plan de Déu.
Quant ens plantegem saber quelcom sobre l'evolució de la consciència, pensem en el regne humà o en nosaltres mateixos individualment. Volem saber com ho hem de fer per poder seguir el camí ascendent i alliberar-nos.
Encara que això és lícit i necessari saber-ho, el destí superior de la humanitat consisteix en ser alliberats per convertir-nos en Alliberadors.
El regne humà és el pont que uneix el regne animal amb el regne diví. Quant s'ha desenvolupat espiritualment és possible la comunicació entre tots els altres regnes de la Naturalesa.
En certes etapes molt llunyanes de la història del planeta el regne humà no existia, i l'evolució dels regnes sub humans es desenvolupava lentament i per separat dels regnes superiors, llavors el més evolucionat dels regnes a la Terra era l'animal.
La Gran Fraternitat Blanca va ser impulsada a instaurar-se en el planeta per la Voluntat del Logos Planetari amb la finalitat d'accelerar l'evolució de tots els regnes i molt especialment, la del regne animal que estava preparat per ascendir a un regne superior, però li faltava un graó en l'escala evolutiva que unís els regnes superiors amb els sub humans. Aquest "graó" és el regne humà fruit de la connexió entre l'Esperit i la Matèria.
Va ser en aquella etapa en que es va produir la individualització de les unitats més avançades d'aquest regne, fa uns 18 milions d'anys (segons ens diuen els tractats ocults). Els Àngels Solars els Grans Prometeus del Cosmos o (el Jo Superior humà) tal com diu simbòlicament la Saviesa Antiga, "van arrabassar el Foc de la Ment als Déus" (el cinquè Principi mental) regit per el planeta Venus i des de aquí van venir a la Terra amb la missió de desenvolupar la consciència humana, conduint al nou regne envers el camí ascendent per alliberar-lo de la ignorància i la foscor en que les seves consciències estaven immerses.
Els Àngels Solars formen part dels Grans Constructors del Sistema. De tot el que l'home aprèn de positiu al llarg de la seva existència, l'Àngel construeix el Cos Causal. Ell no pot descendir més avall de on hi té la seva estada. Ha de esperar que la ment humana i l'amor desenvolupin la autoconsciència i sigui l'home el que ascendeixi a Ell.
Al descendir a la Terra els Àngels Solars van portar el Foc de la ment implantant-la en les ments rudimentàries d'aquells homes- animals, tal ment com si fos una llavor que amb el temps germinaria i creixeria fins a fructificar.
Des de el nivell causal l'Àngel amb la seva radiació constant enfocada en l'home, observa com la consciència humana va creixent fins expandir-se enormement en la darrera etapa evolutiva. Quant l'home haurà arribat a la autoconsciència, no trigarà en desenvolupar la supra-consciència i llavors es transformarà en el que és el seu Arquetip, en el seu Model de Perfecció que és l'Àngel solar.
És llavors quant l'Àngel s'alliberarà del sacrifici voluntari i de la promesa feta fa milions d'anys, de no abandonar a aquell ésser humà fins a lliberar-lo de l'esclavatge de la matèria. En aquest acte d'Amor ha essenyalat el camí hi s'ha mantingut unit a l'home fins conduir-lo al regne de les Ànimes. Aquell ésser humà que lluitava entre les dualitats ha assolit l'equilibri i d'aquest n'ha sorgit un estat de consciència nou, desconegut però pressentit a mesura que s'hi acostaba. A partir d'aquell moment serà la ment superior i la intuïció la que guiarà la seva nova existència.
Tan si fem esment de la ment, de l'amor, de la intuïció o del camí que ens condueix a la Iniciació final com humans, es un procés que es va desenvolupant lentament al principi, però a mesura que avencem les expansions de consciència es fan més freqüents fins arribar a un punt on conflueixen totes les polaritats i sorgeix l'Home Nou, amb plena consciència d'Unitat amb tota la Creació.
El quart regne de la Naturalesa no és plenament humà ni és plenament diví. Ocupa el Centre crític entre els set regnes on la dualitat el fa oscil.lar constantment, creant-li enormes conflictes, tractant incansablement de trobar l'equilibri que li correspon com a punt d'unió entre l'Esperit i la Matèria.
Marta Parramon
Sin lugar a duda, así lo siento: el Conocimiento lo proporciona la Mente, pero la Comprensión vibra en el Corazón. Hay veces que he llorado al comprender algo que en su momento me pareció importante, recuerdo dos veces en concreto, y otras veces he reído mucho. Es algo fuerte comprender, dar grandes pasos, en fin, así lo he vivido hasta ahora.
Si he comprendido más o menos bien parte de tu magnifico post, somos animales mejorados en su tiempo por la Jerarquía de Ángeles Solares que descendieron a la Tierra desde Venus… Como dices: ‘la Jerarquía de Ángeles Solares, los Grandes Prometeus del Cosmos, (el Yo Superior humano), que tenía la misión de conducirlo hacia el Camino ascendente, para liberarlo del sufrimiento y la oscuridad en que sus conciencias estaban inmersas.’
Bueno… a ver si me aclaro un poco más! ¿Esas jerarquías Angelicales solo son energías que viven en mundos mentales (yo superior), o /y también son seres de otras dimensiones viviendo en otros planetas tal y como aquí lo mencionas, ‘Venus’ por ejemplo? ¿Seria tal y como acostumbramos a ver aquí en la Tierra, personas al menos con cuerpos similares a los nuestros, viviendo en casas, desplazándose en naves quizás…?
Si tal es, nunca se hablo de vida física en Venus, o será que viven en cuerpos tan sutiles que nuestra comprensión actual no permite ver sus vibraciones; menos la princesa de Japón Kaoru Nakamaru que SI menciona vida en Venus, es más, dice haber viajado hasta allí y todo… Me gustaría que me aclares este punto cuando si quieres.
Por otra parte, leyendo tu escrito me recordó un post que escribí en su tiempo desde mi humilde comprensión de la época, sobre la Sagrada Familia de Gaudi. Como ya sabes trataba sobre los extraños lagartos que se ven en las fachadas de la majestuosa obra. Mi imaginación se fue a las estatuas Sumerias que se encuentran en ciertos museos hoy destruidos y a las señales, grabados jeroglíficos y dibujos del pasado -que se encuentran dispersos en todo nuestro planeta- sobre seres que vinieron del cosmos a engendrar nuestra raza. Dichas señales y estatuas de las cuales hablo, se pueden ver aún en Internet.
De ahí mi pequeña confusión hoy querida Marta… sobre detallar más profundamente el COMO hemos dado el salto de ser un simple mono a ser Seres Humanos en proceso de crecimiento consciente constante hacia la divinidad.
En mi humilde entender, dichos simios fueron modificados por una jerarquía mucho más avanzada, jerarquía que he asemejado -seguramente torpemente- en mi post a dichas criaturas que nos parecen extrañas.
Últimamente vimos una película que se llama ‘Prometeus’ justamente, y se narra la historia de un grupo en busca de respuestas sobre quien nos creo, no es muy buena, pero promete una segunda parte quizá mejor. Hasta ahora (un poco como en la peli) he pensado y he creído que venimos de una modificación genética ‘física’ aportada por seres mucho avanzados que estuvieron en nuestro planeta hace miles de años y que gracias a dicha modificación en nuestro ADN, hemos llegado a percibir las llamadas de nuestra Intuición, sentimos el Amor y nos hemos vuelto cada vez más concientes y lucidos a lo largo de los miles de años que han pasado gracias a la ayuda constantes de estos seres, y seguimos en ello hoy en día más que nunca.
Tengo también presente que hemos pasado desde la Primera raza átmica denominada Raza de los Dioses, hijos del Yoga, hasta la raza que somos hoy en día: la quinta raza Aria a la cual se añadió el quinto sentido (olfato) a los otro cuatro y que vamos hacia la sexta que será una raza caracterizada por su desarrollo espiritual, por la adquisición del sexto sentido (que algunos ya están desarrollando de lleno), o sea la clarividencia astral, y por sus tendencias unitarias.
Pero seguro que en mi ignorancia de principiante me perdí muchos detalles. Aún tengo ciertas confusiones como puedes ver… y por esa razón ruego me disculpes si mis preguntas aún son torpes y por adelantado agradecería mucho que aportes tú Luz con palabras sencillas en este asunto si te apetece.
Como de costumbre, Muchas Gracias Marta y Feliz fin de año y que 2013 te de mucha Salud, Ánimos, Amor, Paz y Prosperidad.
La Cosciència va omplint espauis de LLum Conscient.
El quart reine, el reine de les proves més dures però totalment necesaries...
Desfernos de les vestidures carnals per alliverar al el nostre Àngel al Cor de la Creu.
Gràcies.
Una abraçada.
El pont de l'Antakarana, és el que coneixem com "el Camí", el que tan s'anomena en els llibres que coneixem amb el nom de "Sendero".
Aquest Camí està sembrat d'equivocacions que ens serveixen per aprendre,però ens obren la porta a nous estats de consciència superiors que ens il·luminen els passos que hem de donar, fin arribar a l'altre extrem del Pont per seguir caminant en sentit ascendent immersos en zones on l'antakarana i la consciència tal com la coneixem, ja no ens son necessaris.
Una abraçada
La respuesta a tu comentario te la publicaré en la próxima entrada, puede ser bastante extensa y creo que es lo suficientemente interesante como para que los amigos que nos siguen y que no leen los comentarios puedan saber un poco más sobre este tama.
A ti Marcos y a todos los amigos que visitais esta casa, os deseo que el Amor sea la tónica de vuestras vidas, para que pueda surgir la Paz que tanto necesitamos.
Un fuerte abrazo
Feliz 2013
Feliz 13!
Marcos.
Els meus dubtes seran quelcom més complexos poder.
He d'entendre que la individualització dels animals a l'ésser humà només s'ha produït en aquest Esquema Planetari?, es a dir, que en altres esquemes planetaris (tan siguin actuals com passats com per exemple el de Venus, la Lluna, etc.) no ha existit mai l'home i per tant no ha existit tampoc la individualització animal? No se si m'explico bé. Si és així, llavors en l'anterior Manvantara del Sistema Solar no existia l'home, no?
Un altre dubte. Si el Jo Superior o Àngel Solar s'allibera al destruir el cos causal i, per dir-ho d'alguna manera, marxa, la nostra consciència que queda quina és? Som animals que mitjançant l'ajuda de l'Àngel Solar ens convertim en humans i finalment en suprahumans? Més senzill. Jo, que soc autoconscient, què soc? Un animal que vaig adquirint consciencia gràcies a l'Àngel Solar? Quan d'aquí molt temps aconsegueixi la 4a Iniciació, què seré? Aquell animal plenament conscient ja sense l'ajuda de l'Àngel Solar (a l'haver marxat) que tindrà una consciència superior? Ara què soc? Mig Àngel Solar i mig animal (o els dos a l'hora) i més endavant quan estigui plenament desenvolupat seré com un Àngel Solar propi (sense el que m'ajuda en aquests moments)?
Se que per escrit és difícil fer-me entendre i que jo pugui entendre't, però el teu gran coneixement sobre aquests temes poder solventar aquests dubtes existencials.
Gràcies Marta pel teu interès i en sap greu prendre't part del teu temps. No tinguis pressa per contestar.
Una forta abraçada
Intentaré respondre't des de el meu nivell de comprensió encara molt limitat.
Les preguntes que em fas no gens fàcils de contestar.
En primer lloc, la Teosofia i totes les antigues filosofies orientals ens parlen de la tercera cadena de la Lluna, Però quant es fa esment a aquest tema, estem parlant d'altres sistemes evolutius i Lleis de les quals, no son fàcils de relacionar o de comprendre. Queden moltes zones buides que encara no estem preparats per comprendre.
En realitat la Lluna no és un satèl·lit sinó que és un planeta mort. Es diu que quant hi havia vida a la Lluna, era la Terra el seu satèl·lit.
Degut a raons evolutives del Logos de la Lluna, la Entitat que el vitalitzava va decidir abandonar el seu cos doncs ja no li era útil per seguir evolucionant. De la mateixa manera com passa amb un ésser humà quant mor, per tornar a encarnar en un cos més adequat a l'evolució assolida.
El Logos de la Lluna és el Actual Logos planetari de la Terra.
Intento explicar-ho aplicant la analogia hermètica, perquè així és més fàcil poder-ho entendre. Fixe't bé Dani que en la relació numèrica de les rondes, les cadenes, els plans, els cossos ... sempre hi podem descobrir quelcom desconegut si sabem trobar-hi la correspondència.
Per altre part també es diu que l'home evoluciona passant per tots els planetes, però possiblement en altres rondes planetàries i ens estats de consciència molt diferents. Això jo no ho se.
La humanitat actual més avançada de la Terra va fer la seva evolució animal en la tercera cadena de la Lluna.(tercer regne- tercera cadena). La humanitat comú actual es va individualitzar a la Terra.
La individualització, tal com va succeir a la Terra per accelerar el procés evolutiu del regne animal al humà, no s'havia produït mai.
L'evolució humana sempre ha existit, però l'animal evolucionava molt lentament envers el regne superior de forma natural i sense intermediaris. També es diu que si no s'hagués produït la individualització l'home encara estaria vivint en la etapa de les cavernes. Amb això ens podem fer una idea del lent que hagués estat el procés fins arribar a desenvolupar la ment, ja que la individualització va ser fa 18 milions d'anys.
Tal com passa amb els éssers humans al reencarnar portem gravat en els àtoms permanents el nivell de consciència assolit en cada cos. El cos físic, astral i mental que es construeix en la nova vida, en principi te la mateixa vibració de la vida anterior. El Logos planetari i per tant totes les formes que s'utilitzen per evolucionar i que vivim dins del Seu cos, la Terra, son Lunars. Estan construïts per deves elementals i amb substància elemental, provinents de la Lluna.
La influència de la Lluna és molt nociva per el planeta en general, no solament perquè representa l'aspecte inferior de la naturalesa humana, sinó perquè és un cos mort que emet radiacions molt nocives degut a la seva lenta descomposició, de la mateixa manera com passa amb qualsevol cos sense vida.
Per això es recomana la incineració en el cas de la mort dels éssers humans. Es la manera més ràpida de no seguir contaminant la terra en aquest aspecte.
El Logos planetari de la Terra te la missió de produir la desintegració dels cossos lunars. Tots els éssers espiritualment avançats del planeta; aspirants, deixebles, iniciats i Mestres, estan tractant d'ensenyar i de viure en la radiació del l'Àngel Solar, perquè d'aquesta manera és com es pot accelerar en gran manera el procés de desintegració d'aquest cos mort, al no respondre a la seva influència.
Els grups esotèrics aprofiten els plenilunis per invocar la llum solar en aquests dies en que les ombres desapareixen, ocupant el seu lloc entitats enviades pel Logos Solar i accelerar el procés de destrucció del cos de la Lluna en estat de descomposició. D'aquesta manera un mes rera l'altre s'obren canals de llum que flueixen a la Terra, despertant aspectes superiors tan necessaris perquè la humanitat pugui avançar més ràpidament, doncs la Lluna te una gran influència física i psíquica en la consciència humana.
La Lluna no te moviment rotatori perquè la entitat que li donava la vida, la va abandonar. Només hi queden el elementals inferiors que governàvem els seus cossos astral i mental.
En la destrucció del cos Causal, anàlogament el procés es el mateix de quant parlem de la alliberació de l'àtom. En aquest esdeveniment l'Àngel s'allibera i l'Iniciat ha de demostrar que ha renunciat a tot allò que fins aquell moment era la seva vida i la seva consciència. Ha de renunciar a si mateix, els seus coneixements per elevats que fossin ja no li serveixen en el nou estat que ha assolit. Ha de renunciar al Mestre i al propi Àngel Solar per convertir-se en un home alliberat, un Arhad, un gran Iniciat.
La radiació que desprèn l'iniciat provoca la destrucció del cos Causal. lÀngel de la seva vida, aquell Ésser estimat que la guiat i protegit durant tota la seva existència com humà, fins conduir.lo al estat actual d'alliberació, l'ha deixat. l'Àngel s'ha alliberat del seu sacrifici.
En aquesta etapa quant la solitud és total, el que havia estat un home ja no ho és, es queda totalment "abandonat" suspès en el buit, fins que arribat el moment crític de la Gran decisió, Renuncia abandonant tot el que havia conegut fins aquell moment.
Les paraules de Crist clavat a la Creu. ¿Pare meu, perquè me's abandonat? simbolitzen el moment en que l'Àngel s'allibera.
Si ets auto conscient, crec que vol dir que l'Àngel està assolint el Seu
Propòsit i que tu ja saps Qui ets...
El humans tenim cossos animals, això ho sabem molt bé.
Ens vam individualitzar perquè el nostre cervell desenvolupés la consciència. En tot aquest procés ens anem convertint en humans, però arribats a meitat del camí en que la vida espiritual es va despertant, ja no som animals, som meitat humans i meitat divins. Aquest estat de consciència és on es viu de forma més evident la dualitat i les crisis de resistència, dels elementals físic, astral i mental a ser sotmesos a la radiació de l'Ànima. Som posats a proba fins que donem el pas de reorientació i escollim el camí superior.
Tota l'existència humana i especialment en etapes en que es produeixen grans expansions de consciència ( iniciacions), hem de renunciar a quelcom de la vida personal, fins arribar a la darrera i gran Renuncia.
El futur de l'ésser humà és convertir-se en un Ésser Androgen,(meitat Home i meitat Àngel) en un Mestra de Compassió i Saviesa.
Espero haver respost almenys en part a les teves preguntes Dani.
Una forta abraçada.
Et donaré la meva visió de com entenc tot aquest embolic i si no es abusar massa de la teva paciència, agrairia que em corregissis si en quelcom estic equivocat.
Tinc por quan se’m pregunta de vegades algun aspecte sobre aquests temes no donar la informació correctament, per això el meu gran interès en tenir els conceptes clars i ben fonamentats.
Segons crec entendre-ho de les meves anteriors lectures sobre Teosofía, per una banda tenim les diverses onades de mònades que, regularment i mentre duri la seva manifestació, un dels 3 aspectes del Logos va expedint descendint dels plans superiors i manifestant-se, utilitzant per a poder fer-ho diversos vehicles (àtmic, buddhic i manàsic) fins quedar-se a l’espera en el pla Manàsic (Mental Superior o Abstracte) a poder utilitzar una forma de vida (la humana) que li sigui adequada a les funciones que li cal desenvolupar.
Per altre banda tenim un altre aspecte del Logos que també de forma regular va llençant onades de vida que van evolucionant en formes cada cop més i més complexes i precises, arribant fins a l’ésser humà.
Quan els cossos de l’ésser humà estiguin lo suficientment desenvolupats per a poder realitzar les tasques de la mònada, aquesta pren el control del cos humà.
Llavors, quins papers juguen en tot això l’Àngel Solar, el ser humà, el cos Causal o Ego o vehicle de l’Anima i la pròpia Ànima?
Poder estaria bé així?
El ser humà i els seus cossos o personalitat (físic, astral i mental) seria la forma que conté a la vida que l’anima (la seva Ànima).
L’Àngel Solar seria el company inseparable de l’Ànima (i de l'ésser humà) que acompanya a aquesta fins que, per dir-ho d’alguna manera, es el suficientment experta como per anar sola, sent llavors quan marxa l’Àngel Solar (destrucció del cos causal).
El Cos Causal o Ego, es el vehicle o casa de l’Ànima on resideix tot el temps.
L’Ànima es el vehicle que la mònada està esperant que estigui el suficientment desenvolupat per a poder manifestar-se.
Llavors:
El ser humà té 3 cossos que canvia en cada reencarnació (personalitat) deixant en el cos causal (on es troba l’Ànima) tota experiència positiva per l’Ànima. En aquest punt evolutiu l’Àngel Solar hi és amb l’Ànima i la Mònada està a l’espera.
Quan l’Ànima ja no té res a aprendre en els plans mes densos, s’acomiada del seu “amic” (l’Àngel Solar), destrueix casa seva (el Cos Causal o Ego) i es troba en plenes condicions per a passar a ser vehicle de la mònada que es troba esperant.
Si fins aquí tot el comentat és correcte (cosa que dubto), ara ve el problema més complex: la consciència.
Durant el temps en el que el ser humà no es troba prou evolucionat, la seva consciència es troba reduïda al que els sentits “físics, astrals i mentals” li proporcionen. En aquest punt l’Àngel Solar intenta fer-se sentir en el ser humà.
Quan el ser humà comença a prendre contacte amb el seu Jo Superior (construcció del anthakarana) la seva consciència fluctua entre la personalitat i el Jo Superior. En aquest punt l’Àngel Solar ajuda en el procés.
Quan l’Ànima o Jo Superior ja té el control total sobre la consciència humana, utilitza al ser humà pels seus propòsits. L’Àngel Solar estaria en aquest punt més o menys passiu.
Quan l’Ànima tenint el control total sobre el ser humà, ja no pot aprendre res més en els plans densos, és quan destrueix el cos Causal, marxa l’Àngel Solar i la consciència de l’Ànima passaria a formar part de la consciència de la mònada, agafant aquesta última el control sobre l’Ànima.
M’agradaria haver encertat en les definicions, però probablement hagi complicat encara més el tema.
Entenc que per a donar resposta a tan complexos temes es requereix força temps, per això t’agrairia Marta que ho fessis quan t’anés bé. No tinguis pressa per contestar.
Espero no haver estat massa pesat.
Una forta abraçada i agrair la teva bona voluntad i paciència amb mi.
Quant hi entrem se'ns obra la ment a una infinitat de preguntes que ens poden arribar a saturar la ment i a vegades ens poden confondre.
Intentaré explicar-ho de la forma més comprensible que pugui.
La resposta a les teves preguntes la publicaré en la pàgina principal doncs pot ser bastant extensa i així no ho hauré de fer en dos escrits diferents.
Soc jo qui n'ha d'estar agraïda de que em doneu l'oportunitat de seguir compartint el que sento dins meu, com el més important de la meva vida.
Una forta abraçada Dani
Considero un privilegi (i més en aquests temps en que vivim) el poder disposar de persones amb tant coneixement com tu (encara que de vegades em sento quelcom incòmode, donat que rebo però no puc tornar-t'ho).
Esperarem els teus articles amb molt d'interès.
Una forta abraçada
Surgió dejar este pequeño extracto del Dhammapada de BUDA:
20. Aunque uno recite poco las escrituras, si se conduce según la Enseñanza, abandonando el deseo, el odio v la ilusión, provisto con una mente bien liberada y no apegándose a nada ni aquí ni después, obtiene los frutos de la Vida Santa.
Un fuerte abrazo a ambos!
Marcos
Quizás el deseo, el odio y los apegos lo podamos reconocer más facilmente en nosotros, pero ya no es tan fácil ser conscientes de la ilusión, sobre todo si estamos envueltos en ella, ni tampoco es fácil practicar el desapego para liberarnos de lo que obtruye el camino.I mucho más difícil resulta liberar la mente.
Sin embargo este es el Camino, que poco a poco vamos andando dando traspiés, cayéndonos y levantándonos sin perder de vista la Luz que nos ilumina el próximo paso a dar.
Reflexionar sobre el significado profundo de estas palabras nos puede abrir la visión de lo que se esconde en nuestro interior.
Un fuerte abrazo Marcos